INTRODUCCIÓ ESPECÍFICA AL GÈNERE

Gràcies al avenços tècnics i estilístics, avui en dia comencem a pensar en termes com “multimèdia” i “interactiu” i els associem i apliquem al complex terreny de la no ficció. En l’ecosistema comunicatiu present han aparegut noves espècies, nous formats que encara es troben en una fase de creixement i adaptació a l’entorn. Aquestes noves espècies estan buscant el seu propi espai – la seva definició i caracterització – ubicades en territoris complexos de frontera – no ficció audiovisul i mitjà interactiu – i una estabilització que les porti cap a la consolidació i assentament – organització i producció –, però alhora experimenten una reformulació constant ja que es troben enmig de dos camps de batalla i les dues forces enfrontades són poderoses, competeixen dur i en comptes d’unir els esforços – aliar-se i complementar-se –, sovint només es troben interessades en imposar-se i dominar el terreny que l’altra cedeix.

Des de fa uns anys, s’ha començat a experimentar amb aquests noves formes audiovisuals, doncs les possibilitats de creació són pràcticament infinites, les fronteres per delimitar i els límits per explorar i descobrir. Resulta complicat determinar els límits d’aquests nous formats i també profetitzar sobre el futur d’aquestes noves formes de comunicar. El territori de la no ficció interactiva, doncs, esta produint obres de frontera que integren una combinació de llenguatges i sistemes de comunicació (multimodalitat), juntament a noves experiències interactives on els usuaris adquireixen un paper fonamental (interactivitat). Es tracta de formes poc utilitzades, analitzades i estandarditzades, i és precisament per això que la creació d'aquest tipus de projectes no es regeix per cap tipus de convenció: el desenvolupament d'obres i aplicacions interactives de no ficció actuals està construint un gènere que encara està per descobrir. El present projecte pretén indagar en aquestes noves formes de comunicació, partint de la premissa que aquests nous gèneres són un territori inexplorat en relació a la seva teoria, i, per tant, la possibilitat d'evolució i creixement és infinita.

La participació de l'usuari és l'element clau que articula tot l’engranatge del qual parteixen aquests nous gèneres audiovisuals. El lector o usuari (ara interactor, participant, i contribuïdor) adquireix en aquests nous formats les connotacions pròpies d'un autor i en certa manera es converteix en el creador d'un pròpia història personalitzada, ja que en dirigeix ??el control de la navegació (i per extensió, l'ordre del discurs) i utilitza el gran poder que la interacció permet (la característica definitòria que diferencia el mitjà digital interactiu gràcies a la seva interfície). En la línia de profunda reflexió, poca delimitació i fronteres borroses que proposa el terreny de la no ficció tradicional, sembla que en el gènere estudiat aquestes premisses es compleixen i en alguns casos encara es troben un estadi anterior, pendents de plantejament i delimitació inicial.

Durant els últims anys, la producció de no ficció audiovisual s’ha vist complementada i enriquida per un conjunt d’aplicacions multimèdia, les quals han afectat les lògiques de producció i exhibició audiovisual. Aquests nous projectes creen noves lògiques de representació de la realitat, doncs l’èmfasi d’aquestes noves lògiques radica en la manera i la relació que s’estableix entre text i interactor a l’hora de navegar i interactuar, més que no pas en com l’autor elabora un discurs determinat sobre la realitat per a un espectador passiu. El nou discurs es construeix gràcies a les modalitats de navegació i d’interacció inscrites en les obres de no ficció interactiva i no tant a partir dels modes de representació. La no ficció interactiva incorpora noves estratègies i fòrmules immersivo-interactives perquè les obres de no ficció puguin esdevenir tan atractives com els projectes de ficció. D’aquesta manera, el gèneres de la no ficció, com l’assaig, el reportatge, documental o el periodisme en línia o es comencen a equiparar a poderoses formes de ficció com el curtmetratge, llargmetratge o videojoc.